diumenge, 29 de gener del 2012

Festa cancel·lada

Hem hagut de cancel·lar la festa d'aniversari perquè el baby no es troba bé. Ahir va passar el dia vomitant i avui té diarrea.
Em fa peneta que no hagi pogut gaudir del seu dia, perquè no ha bufat les espelmes, no ha menjat gairebé res, no ha vist als seus amiguets, no ha gaudit de les decoracions d'aniversari, no ha jugat gaire amb la joguineta que li hem comprat. La única cosa que ha alegrat una mica el dia ha sigut la postal que li han fet les seves cosinetes ( 3 i 5 anys) i que hem obert avui amb molta il.lusió.
Així que he decidit que el dia d'avui no compta i que el seu aniversari serà el proper cap de setmana, perquè no em dona la gana recordar el seu primer aniversari com el dia que el nen estava malalt, el penso recordar com el dia que el nen estarà rialler, xerraire i mimosín. He dit.

divendres, 27 de gener del 2012

Escalfant motors per el gran dia. 1 ANY!

Estaré uns dies donant la tabarra amb un tema que em té el cor robat i els nervis a flor de pell i és que el baby està a punt de fer 1 ANY! Quin moment més emocionant. Realment torno a sentir la il.lusió dels aniversaris igual que quan jo era petita, amb al diferència que ara el protagonista és el petit baby i jo l'encarregada de fer-li una super festa i un super pastís d'aniversari.
Els preparatius de la festa van bastant bé, les decoracions les vaig comprar per internet i em van arribar fa un parell de dies i el menjar serà un pica pica berenar sense masses complicacions .
Les proves que he fet amb l'ou i els cítrics aquests dies han anat bé, sembla que el baby tolera perfectament l'ou i les taronges, així que tinc via lliure per fer el pastís que volia fer, recepta 100% anglesa amb decoracions 100% inventades per mi. Hi haurà reportatge fotogràfic detallat, of course.
L'entrenament que li estem fent al baby aquests dies també comença a donar resultats. Sí, sí estem entrenant al baby (com fem totes les mares suposo) perquè aprengui a dir que té un anyet i faci 1 amb el dit i també li canto la cançó del "happy birthday" perquè es vagi familiaritzant i no s'espanti quan li cantin 10 persones a la vegada. L'única cosa que no hem fet ha sigut ensenyar-li a bufar l'espelma, glups, és que ja no dono per més.
Ahir vam anar a comprar les seves primeres sabates. Per fi he trobat unes on hi caben els seus peus molsuldets, ja que no hi havia hagut manera de trobar res suficientment ample per ell. Fa servir la talla 4 uk, que a Catalunya seria la 20 1/2 aproximadament, però ha de ser amb mitjó prim, perquè sinó no li entren.
Doncs sembla que ja està tot a punt per el gran dia.
Aviat crònica de la festa i entrada detallada del seu cumplemes, ui, hauria de de dir CUMPLEANYS.

dimecres, 25 de gener del 2012

Políticament correcte

Els anglesos tenen una manera molt curiosa de dir les coses i d’emmascarar el que de veritat volen dir. En el quadre que adjunto a sota podreu veure exemples del que vull dir. Aquest quadre no és cap exageració, realment la ment anglesa funciona d’aquesta manera i per experiència puc dir que quan abans t’hi acostumes i que quan abans comences a jugar al mateix joc, abans et comencen a anar bé les coses.

En el món de les guarderies tampoc podia faltar aquesta manera en coberta de dir les coses i avui mateix he posat en pràctica les meves habilitats en la matèria.
Ahir a la nit el baby va tenir febrícula de 37.7 i aquest matí tenia 36.6, el que vol dir que hi havia molts números que durant el dia li pugés una miqueta la febre. Ell no estava decaigut ni semblava pas malalt, així que de moment semblava que era una d’aquelles febrícules misterioses que igual que venen igual se’n van.
Avui l’havíem de portar a la guarderia i havíem de trobar una manera d’explicar el que tenia el baby, així que hem fet server l’estil anglès en coberta.
Li he dit al meu marit que quan portes el baby a la guarde li digués a la seva cuidadora que el nen estava “teething”, és a dir que tenia alguna dent que li estava sortint.
Quan a la guarde fas aquest comentari, immediatament ja saben que el nen podria estar una mica irritable durant el dia, podria tenir una mica de febre e inclús podria no tenir les mateixes ganes de jugar de sempre. 
Evidentment ningú sap que li passa al nen, però d'aquesta manera te l'agafen sense posar-te mala cara, perquè tenir un mal dia per culpa de les dents es políticament correcte en el món guarderil anglès. 
Al final el dia ha anat bé, el baby no ha menjat tan bé com sempre però ha jugat i ha estat de bon humor i ara a la nit tenia 37 de febrícula.
A veure com van aquests dies, espero que bé i que el diumenge estigui totalment  recuperat perquè li estic preparant una super festa d'aniversari i vindran el seus tres bebes-amiguets a jugar! Aiii quins nervis, 1 anyet ja!

dimarts, 17 de gener del 2012

Li torno a donar al vici

Al tornar a la feina també he tornat a unir-me al "knitting club", és a dir al club de la mitja i el ganxet.
Som un grup de noies de la feina que ens reunim cada dimarts al migdia a la sala de reunions per dinar plegades i fer les nostres labors.
Aquests dies el club ha estat treballant en fer un mòbil de peixos per la meva jefa que està a puntet de tenir al seu bebè i quan m’ho van comentar, de seguida vaig voler participar però com jo sóc de les de ganxet, em va semblar que endinsar-me en el món de l'amigurumi (preneu nota d’aquesta nova moda!) amb un peix era un pèl massa complicat, així que vaig decidir fer el pop que veieu aquí sota.
Com no tenia massa marge de temps, vaig fer el pop el cap de setmana passat mentre cuidava al baby.
Sorprenentment amb el ganxet el baby no va intentar escalar per sobre meu  ni tampoc intentar treure’m el ganxet de la mà. Em va mirar, va tocar una mica la llana i com va veure que el tacte no molava, doncs va continuar jugant al costat meu amb les seves coses. Tan de bo passés el mateix amb el portàtil, que de seguida que el veu es torna boig per agafar-ho!
Alguna més s’anima a donar-li al vici?

diumenge, 15 de gener del 2012

Sembla que començarem bé la setmana

Els tres primers dies de feina i guarderia van anar mol bé tan pel baby com per mi. Tenim la sort que el baby s'ho passa molt bé a la guarde i gairebé no plora i així jo puc anar a treballar tranquil.la i amb il.lusió.
El dijous va ser molt xulo perquè tornàvem a estar junts, el baby va jugar amb les seves noves joguines de nadal i estava content de tornar a explorar el menjador de casa seva. El millor era que com ha après a seure sol, això li dona molta autonomia i estava feliç gatejant i seient, inclús ja intentava enfilar-se per sobre meu i el sofà.
Va arribar divendres al matí i la cosa ja es va torçar, el baby tenia febre. Com era divendres el vaig portar al metge perquè li fes una ullada i descartés les coses bàsiques: orelles, gola i pulmons. De vegades em pregunto a part de fer això que més fan els metges, perquè la conclusió va ser que no tenia res, només una orella una miqueta vermella i que si seguia amb la febre que li donés antibiòtic que ja em feia la recepta perquè no hagués de tornar. Indignant, oi? A Londres no fan la prova de si una malaltia és vírica o bacteriana, pel que si un nen té febre més de 5 dies, ja els hi donen antibiòtics i deixen que sigui el criteri de la mare el donar-los-hi o no. També va dir que si li hagués vist les dues orelles vermelles que ja li hagués donat els antibiòtics directament però que com només era una i molt poc la cosa era dubtosa. I tan dubtosa no trobeu?!?! En fi, que en temes de metges aquesta és la creu que ens ha tocat tenir, menys mal que tinc una pediatra privada per si necessito consultar qualsevol cosa.
La febre va seguir divendres i dissabte, així que ens hem passat des de llavors tancadets a casa. Avui ja no té febre i si tot va bé començarem bé la setmana i el baby anirà a la guarde i nosaltres a la feina. Toco fusta.

dimarts, 10 de gener del 2012

Primer dia de feina

Ahir vaig tornar a la oficina després de 1 any i 1 mes de baixa maternal. Va ser un dia intens carregat de moltes emocions fortes.
Em vaig despertar d'hora i com tots estaven dormint vaig tenir temps d’arreglar-me i de recollir el pis una mica. 
Quan ja estava a punt de marxar el baby es va despertar i vaig jugar amb ell una mica, li vaig canviar el bolquer, preparar el biberó i finalment el vaig deixar al llit amb el pare. I sabeu què? Em vaig sentir alliberada de marxar i no ser jo la que l’havia de vestir i portar a la guarde.
Després vaig caminar fins l’estació de tren i vaig estar la mitja hora de trajecte llegint! Quin gust tornar a agafar un llibre amb tranquil.litat sense haver de parar cada cinc minuts. Estic llegint Tokio Blues i m’està encantant l’estil d’aquest escriptor.
Quan vaig arribar a la feina, em van ensenyar les oficines noves i on seria el meu escriptori.
El matí va ser un no parar de reunions amb la meva jefa per posar-nos al dia. Es curiós perquè aquesta noia em va cobrir la baixa maternal i ara cobreix la baixa maternal de la meva jefa, així que ara ella és la meva nova jefa. Xerrant i xerrant amb ella em va dir que havia sigut un any dur fent la meva feina i que moltes vegades s'enrecordava de mi i es preguntava com m’ho feia jo tota soleta. Sentir aquestes coses sempre ajuda a sentir-te valorada.
Quan vaig acabar les reunions del matí em vaig trobar una postal de benvinguda a la taula de part dels meus companys. M’encanten aquests detalls tan anglesos, perquè ells s’envien postals absolutament per tot. Una altra cosa curiosa és que durant aquest any de baixa el meu cactus va morir i la meva nova jefa m’ha comprat llavors perquè planti un de nou. Si és que estan en tot!
A l’hora de dinar m’ho vaig passar de meravella passejant per la zona i dinant soleta. Encara no em puc creure que a partir d’ara tindré tres migdies a la setmana per mi, per fer el jo vulgui. Ai beneïda llibertat!
La tarda va ser una mica mes espesa, perquè el meu cervell ja no donava per més i posar-se al dia i a més en un idioma que no és el teu, costa una mica.
El pitjor de tot va ser l’hora de plegar, perquè un cop vaig baixar del tren només pensava que volia veure al baby i em va donar una mica d'ansietat, vaig començar a caminar de pressa per arribar a la guarde i aquest camí se'm va fer etern.
El baby va tenir un molt bon primer dia. La seva monitora em va dir que no semblava en absolut que havia estat 19 dies fora, perquè no va plorar i va passar el dia ben content, tal i com és ell. Això és un gran alleujament ja que saber que ell està bé i és feliç a la guarde fa que tot sigui més fàcil.
El balanç és molt positiu i crec que hem començat l'any amb molt bon peu.

diumenge, 8 de gener del 2012

Amic invisible

Acabem d'arribar a casa i tot just obrir la porta m'he trobat un sobre sospitós i de seguida he pensat que segur que era el meu amic invisible. Quan he tret el sobre hi havia aquest paquetet petit que no pesava gens i tampoc feia cap soroll, així que no tenia ni idea de quin podia ser el regal.


Quan l´he obert m´he trobat amb aquest super barret pel baby. PRECIOS! La foto no fa justícia perquè al natural encara és més maco.


També hi havia un sobre amb un missatge personal i dins un detallet per mi. Mireu, mireu quines arracades més xules. Demà mateix les estreno, així començaré el primer dia d'oficina sentint-me ben guapa.


Moltes gràcies Sam, estic encantada amb els regals. No coneixia el teu bloc, http://sam-diariodemama.blogspot.com/ però ara mateix em faig seguidora teva per estar al dia del petit Piratilla i les seves aventures.

divendres, 6 de gener del 2012

Ja s'acaben les vacances

Fa molts dies que som per Catalunya gaudint de les primeres vacances de nadals amb el baby i tot i que hem tingut dies dolents degut a la bronquitis que va agafar, al final es va recuperar i vam poder seguir el ritme de dinars maratonians amb la familia i els amics.
Moltes coses han canviat en aquests dies que portem aqui, el baby ha apres a gatejar a quatre grapes i tambe ha apres a enfilar-se pels llocs, ha fet 11 mesos en terres catalanes, li han sortit mes queixals ( en total 8 dents i 3 queixals), ha apres a fer moneries quan li demanes, ja fa petons, saluda, canta movent les mans, diu que no amb el cap, fa petarretes, xiscla de felicitat i senyala amb el dit. Vaig venir a Catalunya amb un nen i marxare amb un totalment diferent.
Diumenge ja tornem cap a Londres i dilluns es el gran dia en el que comencem una nova etapa, l'etapa en que la que jo tornare a treballar durant 3 dies a la setmana i sabeu que? Que tinc ganes de tornar a treballar! No hassse falta desssir nada masssss.