Primera febrada

Des de ahir a la nit que el baby té una mica de febre i el pobre ho està passant malament. Va estar tota la nit despertant-se i fent gemecs mentre dormia, pobret. Jo he estat tota la nit al seu costat, perquè només s'adormia quan estava a sobre meu i després quan el deixava al llit volia tocar-me tota l'estona i si el deixava anar es tornava a despertar plorant. Cap a les 4 de la matinada hem intentat que es quedés el meu home, però no ha funcionat, només volia la mama. Avui durant el dia està passant igual, només ha dormit les migdiades a sobre meu i quan el deixava al llit plorava desesperat. Al menys durant el dia està de bon humor i juga i riu.
Quina merda això de les malalties!

10 mesos, primera malaltia i primer queixal

Ahir va ser el tercer dia de guarderia i el baby ha agafat un refredat, la primera malaltia de la seva vida. De moment no té febre però té mocs i una mica de tos. Per culpa dels mocs ahir no va dormir ningú a casa perquè com dorm amb xumet es va passar tota la nit empassant mocs com podia sense perdre el xumet, cosa difícil, així que es va desvetllar moltes vegades i jo també evidentment. Per acabar-ho d'arrodonir, li estan sortint dues noves dents a la vegada i la meva sorpresa a sigut quan tocant aquest matí m'he adonat que la novena dent que li surt no és pas un ullal, és un queixal! Quina manera de celebrar el seus 10 mesos, amb refredat i el seu primer queixal fent la punyeta.
Avui l'he portat més tard a la guarderia i quan l'he recollit semblava que venia de la guerra. Tenia els ulls vermells, el nas amb mocs i tot el coll de la samarreta xop de babes. M'ha fet molta peneta perquè mai l'he vist tan fet caldo.
Ara torna a estar molt irritable i tot i que es vol dormir, té tantes molèsties que no pot. Avui també serà una nit molt llarga.

Primers dies a la guarderia

Ja fa uns dies que hem tornat de vacances i que el baby ha començat la guarderia. Estem tenint uns dies molt intensos (especialment jo), però les coses van bastant bé.
El baby s'està adaptant la mar de bé. Li agrada molt jugar i explorar la sala, s'ho menja absolutament tot, ha dormit tots els dies i en cap moment ha plorat buscant a la mama. Només plora quan li han de canviar el bolquer i quan l'asseuen per menjar i ha d'esperar els minuts que li toquen fins que el menjar està a punt. La resta del dia està entretingut i rialler tal i com és ell a casa.
Avui ha sigut el primer dia que l'he vist una mica més rondinaire de lo normal perquè li estan sortint dues dents noves i se li nota que ho està passant una mica malament. Tot i així ha dormit 1 hora i mitja i s'ho ha menjat tot.
Jo cada dia estic una estona espiant pel vidre. M'agrada anar a diferents hores per veure les seves reaccions i de vegades se'm fa molt difícil està allà i no entrar. Ara veig com som les mames que de seguida correm a fer tot el que els nostres petits ens reclamen. A la guarde el tenen totalment atès, és a dir, si rondina o plora de seguida hi ha alguna cuidadora que l'agafa a braços i el consola o li dona la joguina que ell vol, però no ho fan tan ràpid com ho fem les mares i aquests segons que el veig patir perquè s'ha d'esperar, aquests segons em maten! Llavors és quan voldria entrar i fer-ho jo mateixa. Però m'aguanto, of course.
Crec que l'adaptació a la guarderia m'està costant més a mi que a ell. Em sento molt estranya sense ell, és com si em faltés alguna cosa i quan el vaig a recollir se'm fa molt estrany veure'l perquè és el mateix nen però a la vegada diferent, per exemple sempre té alguna taca de pintura i d'alguna cosa rara i quan les veig penso que cada taqueta és una aventura que m'he perdut, una experiència que ha viscut i que jo no se d'on ve. També m'impressiona molt la seva nova olor, perquè ara al final del dia el baby olora a guarderia. Bé, son petits detalls amb els que hauré d'aprendre a conviure.
Hem començat una nova etapa a les nostres vides que implica canvis per tots, però no vull que canviï l'essència de les coses, el més important de tot, que el baby continuï sent un nen FELIÇ.

Marxem de vacances

Marxem uns dies a un hotel de "tot inclòs" a Fuerteventura. Oooooowww yeeeeess!
Ja tinc ganes de respirar altra vegada l'olor del mar, veure el sol cada dia i a totes hores i menjar bona cuina espanyola.
Aquesta vegada no estic gens amoïnada pel viatge ni pel menjar del baby. 
Pel viatge portaré un parell de purés fet per mi, un plàtan i un parell de biberons i la resta seran "potitos". Sí senyor, són vacances per a tothom oi? Doncs porto un arsenal de potitos a la maleta, per si de cas no li agrada el menjar de l'hotel o no el tenen preparat just quan el baby tingui gana, perquè en temes de menjar no s'hi juga amb el baby, quan té gana, té gana, no perdona ni 2 minuts!
Doncs això, que aquesta vegada estic més relaxada, inclús no m'amoïna gens les 4 hores d'avió que ens esperen! Serà una agonia? Rotundament sí! Ei però estarà el super papa per fer-se càrrec de la situació! Jo crec que des de que vaig anar a la Costa Blava sola amb el baby i vaig haver de "pringar" amb tantes coses jo sola, doncs ara tot em sembla fantàstic.
Bé noies, com veieu jo ja tinc mentalitat de vacances total! A la tornada, exactament el dia següent (glups) comencem l'adaptació del baby a la "nursery", així que he d'agafar molta anergia positiva i estar preparada pels dies que vindran.
See you soon ladies

Adéu a la lactància

Ara sí que ja s'ha acabat. Després de 9 mesos i mig el baby no vol més pit.
Fa un parell de dies que li dono el pit i el rebutja, se'l queda mirant amb cara de "mama que vols que faci amb això?", és com si de cop i volta s'hagués oblidat de com es mama, ni tan solts obre la boca, es dedica a tocar el mugró com qui juga amb la meva mà.
Estaré uns dies exprimint per si de cas canvia d'idea, però tinc l'estranya sensació que aquesta vegada va de veritat i que he d'acceptar que la lactància s'ha acabat. Buuuuf, estic escrivint aquestes paraules i m'emociono.
Una vegada més, la mare es porta la pitjor part i mentre ell està feliç de la vida jo estic trista, perquè em fa pena que s'acabi aquesta etapa tan meravellosa.
En fi, a apart de la tristesa, també vull dir que fent balanç d'aquests mesos, estic molt orgullosa  d'haver arribat fins aquí i sobre tot estic contenta que el baby ha pogut prendre el pit tan com ha volgut i ho ha deixat quan ha volgut també. 

Segur que la tristesa passarà aviat.

Nota: 
El meu marit m'acaba de dir " això s'arregla tenint un altre"
hahaha

Nous ambients

La setmana passada vam anar jugar a casa de dues mama-amigues que també tenen bebès.
M'ha sorprès molt gratament lo bé que s'ho va passar el baby i lo a gust que va estar en les dues cases.
Tan bon punt vam arribar el vaig deixar al terra perquè jugués amb els altres bebès i ell sense pensar-ho gaire es va arrossegar per tot arreu i va anar directe a descobrir les noves joguines i el nous mobles del seu voltant. No es va girar ni una vegada per veure si jo encara estava allà! Ell anava per lliure fent d'explorador i jo de tant en tant l'havia de treure de sota les cadires o d'algun racó perillós.
El baby ja coneixia aquests dos amiguets perquè hem passejat moltes vegades junts, però era la primera vegada que es trobava amb ells per jugar. Doncs bé, el que va passar és que la major part del temps els bebès es van ignorar. Sí, sí no es feien ni cas! i les poques vegades que es van fixar l'un amb l'altre va ser per estirar de la mateixa joguina, cadascú per un costat. Bé, a mi em va fer molta gràcia quan el baby va voler jugar amb els bebès a lo mateix que juga amb mi, que és el joc de posar-li la joguina que tingui a la mà a la boca de l'altre bebè, però clar la diferència va ser que quan m'ho fa a mi jo li torno la joguina perquè continuï amb el joc i quan li va fer als bebès, el bebè agafava la joguina i ja no li tornava i ell es quedava amb cara de "ei que el joc no funciona així, me l'has de tornar"... molt graciós.
M'ha agradat molt això d'anar a altres cases a jugar, perquè de vegades tinc la sensació que el nostre menjador ja se'l coneix massa bé i s'ensopeix de donar voltes sempre pel mateix lloc, així que segurament repetirem.

Cada loco con su tema

"Cada loco con su tema", és el lema que tenim a casa últimament.
Les converses que tenim el meu marit i jo, més que converses semblen monòlegs on cadascú diu la seva en veu alta. Jo només parlo de la guarderia i al meu home només parla de la nova empresa.
No em malinterpreteu, el meu home es preocupa per la guarderia del baby i jo em preocupo per la nova feina del meu home, però el cervell humà té un límit de preocupacions que pot assimilar a la vegada i quan la closca ja està plena, doncs ja no hi ha lloc per a res més.
És una situació curiosa, perquè el meu home i jo mai havíem estat en planetes tan diferents. Jo en el planeta de "una mama amb trauma pre-separació-del-baby" i el meu home en el planeta de "papa creant la seva empresa-per-guanyar-mes-calerons".
El pitjor és que estem en un punt mort en el que fins que no passi el temps i comencin aquests canvis, estem com encallats i ens passem el dia parlant del mateix i donant-li mil voltes a les mateixes coses, cadascú les seves coses, això sí.

Amic invisible

Us ve de gust participar en un amic invisible per als nostres nens?
El baby encara no s'entera gaire, però qui tingui nens una mica més grandets, segur que els hi fa il.lusió rebre un detall d'un amic invisible que no coneixen. 
Si us animeu, heu d'enviar un correu a LaPantigana abans del dia 20 de novembre.

la.pantigana.pallaresa@gmail.com
http://arreboditcomunapantigana.blogspot.com/2011/10/amic-invisible-us-ve-de-gust.html

La meva feina

A principis de gener torno a la feina. He rebut una carta de l'empresa que diu que accepten de manera oficial la meva sol·licitud de treballar tres dies a la setmana i també accepten que entri mig hora abans per poder sortir abans. Això vol dir que treballaré dilluns, dimarts i dimecres de 9 a 17 hores i podré estar a la "nursery" per recollir al baby sobre les 18 - 18.15 hores.
Estic contenta de tornar a treballar i sobre tot contenta de fer-ho amb aquestes condicions.
També tinc ganes d'estrenar les noves oficines, perquè fa pocs mesos ens vam traslladar a la zona de la City, just a 30 metres de la Catedral de Saint Paul i tinc ganes de conèixer la zona i anar a dinar a les escales de la catedral com fan tots els executius. hehehe.
La zona de la City és un dels nuclis financers més importants del món, de fet si veniu de turisme per Londres val la pena passejar i veure l'ambient d'executius a munt i avall, segur que no haureu vist mai tantes corbates juntes! A mi també m'agrada passejar per allà el cap de setmana, perquè llavors no hi ha absolutament ningú i sembla un poble fantasma.
Ei, la meva feina no té res a veure amb executius agressius. Treballo en una ONG que lluita pels drets humans dels advocats arreu del món. Jo sóc l'assistant de l'equip i ajudo als advocats a organitzar la logística de les missions.
La meva feina m'ha permès conèixer gent de tot el món i també molts països que no sabia ni on estaven en el mapa. Es una feina molt satisfactòria a nivell personal ( que no tan a nivell econòmic) i mai hi ha dues missions iguals, així que les anècdotes i els contratemps estan sempre assegurats. Si us interessa el tema un dia us en parlo de les missions que fem.
Queden 2 mesos per començar a treballar, però abans encara ens queden unes quantes aventures per viure i per explicar: L'adaptació a la "nursery", les primeres vacances familiars, els viatges a Catalunya per Nadal i per Reis, aaahh i us he comentat que el meu marit deixa la feina i es posarà a treballar com autònom?... "con dos cojones"!

9 mesos

Hola mares guapes,
Sóc el baby i ja tinc 9 mesos. Com ja he après a desplaçar-me a l'estil comando, he despitat a la mama i li he pres l'ordinador, així que aquest cumplemes l'escriuré jo solet, perquè ja sóc un baby independent que va on vol i perquè ja tinc moooooolta personalitat i vull explicar tot el que m'agrada fer perquè veieu lo gran que sóc.

Mides: Sóc un bebè bastant gran. Peso 10.300 grams i medeixo uns 73.5 o 74 cm.

Coses que m'agrada i noves habilitats

• Per fi la meva mama ha entès que això de mossegar-la és la meva manera de demostrar-li que l'estimo molt i quan més fort mossego, més l'estimo. Ella s'esforça molt perquè faci petons en lloc de mossegades, però jo passo, perquè una bona mossegada és una bona mossegada.
• Quan estic molt molt i molt content m'agrada torçar el cap un costat i mirar als meus pares amb ulls pirris i si estic molt excitat m'agrada picar de mans i donar patades, tot això amb els xisclets de dofí, of course.
• La meva mama m'està entrenant per quan comenci la guarderia, així que ara dormo totes les migdiades al meu llit i em posen música i tot. De tant en tant demano braços, no us penseu que renunciaré a la meva mare tan fàcilment, però he de reconèixer que dormir al llit solet tampoc està tan malament.
• M'agrada jugar a obrir les portes, a tombar les torres de cubs, picar dos joguines a l'hora i perseguir als meus pares per tot el pis. També m'agrada tocar-ho tot i ficar les mans pels llocs més originals. 

Vocabulari
M'agrada molt parlar i sobre tot xisclar i bufar. Continuo amb el bababa, mamama, papapa i el so nou d'aquest mes és el cacacagagaga i el jijijjjjj. Quan em criden pel meu nom em giro i si em diuen "vine, vine" jo vinc. Bé, vinc sempre que vull clar, perquè m'agrada ser un baby independent i decidir les coses per mi mateix.

Dents
M'han sortit 3 noves dents en un mes, això fa un total de 7. Oooooowww yeaaaaaa.

Alimentació
M'encanta menjar, és de les millors coses del dia i m'ho menjo absolutament tot. Aquest mes he tastat coses noves molt xules com la vedella, les llenties, la pasta, els nabius, el pebrot, l'api, el pa de motlle, el iogurt natural i el formatge cottage ( versió anglesa xunga del mató de tota la vida).
Aaaaaa i també continuo prenent el pit, perquè tot i que m'agrada mossegar a la mama, he après que hi ha llocs que és millor no fer-ho si vull continuar amb la meva lleteta. Així que ja van 9 mesos de lactància i jo encantat de la vida.